Regne Franc Viquipdia Lenciclopdia Lliure
Result for: Regne Franc Viquipdia Lenciclopdia Lliure
#TOC Daftar Isi
- Regne Franc - Viquipdia, l'enciclopdia lliure
- Regne de Frana - Viquipdia, l'enciclopdia lliure
- Francs - Viquipdia, l'enciclopdia lliure
- Categoria:Regne franc - Viquipdia, l'enciclopdia lliure
- Llista de reis dels francs - Viquipdia, l'enciclopdia lliure
- Viquipdia - Viquipdia, l'enciclopdia lliure
- Histria de Frana - Viquipdia, l'enciclopdia lliure
- Frana - Viquipdia, l'enciclopdia lliure
- Franc - Viquipdia, l'enciclopdia lliure
- Categoria:Batalles del Regne franc - Viquipdia, l'enciclopdia lliure
- Primera Repblica Francesa - Viquipdia, l'enciclopdia lliure
- Alfons el Franc - Viquipdia, l'enciclopdia lliure
- Arquitectura renaixentista francesa - Viquipdia, l'enciclopdia lliure
- Viquipdia
- Lotari I de Frana - Viquipdia, l'enciclopdia lliure
- Od I de Frana - Viquipdia, l'enciclopdia lliure
- Frana Lliure - Viquipdia, l'enciclopdia lliure
- Regne de Frana - L'Enciclopdia, la wikipedia en valenci
- Napole Bonaparte - Viquipdia, l'enciclopdia lliure
- Una ra per a viure - Viquipdia, l'enciclopdia lliure
- La Viquipdia: l'enciclopdia lliure en catal - Softcatal
- Viquipdia - Viquillibres
- Viquipdia - Wikiwand
Els francs eren un dels pobles germnics de la part occidental d'Europa. Desprs de diverses aliances amb l'Imperi Rom, van establir-se en l'actual Frana i en una regi d'Alemanya, i foren el germen d'aquests dos pasos. El poble franc es va estendre en diversos regnes medievals des del sud dels Pirineus.
Merovingis (2 cat., 34 p.) Pgines a la categoria Regne franc Les segents 7 pgines sn dins d'aquesta categoria, d'un total de 7. Regne Franc. Austrsia. Capitular. Dux Francorum. G. Invasi musulmana de la Gllia. Limes saxoniae. Nustria. Obtingut de Categories: Geografia histrica d'Alemanya. Frana medieval. Regnes histrics d'Europa.
En un primer moment, els carolingis ocupaven el prestigis crrec de majordom de palau sota els reis merovingis del subregne d'Austrsia i, posteriorment, el regne franc reunificat: Arnulf de Metz (582-640) Pip de Landen (580-640), o Pip I el Vell, 628-639; Pip d'Hristal (640-714), o Pip II, 687-714; Carles Martell (690-741), 714-741
La Viquipdia (angls: Wikipedia) s una enciclopdia lliure [a] mantinguda per la Fundaci Wikimedia, una organitzaci sense nim de lucre. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, [6] i actualment s l'obra de referncia ms gran i popular [7] [8] [9] a Internet. [4]
Histria de Frana. Edat antiga. Prehistria. Gllia romana (50 aC 486 dC) Els Francs. Edat mitjana. Merovingis (481 751) Carolingis (751 987) Capets (987 1328) Valois (1328 1498) Edat moderna. Valois-Orlans (1498 1515) Valois-Angulema (1515 1589) Casa de Borb (1589 1792) Revoluci Francesa (1789 1799) Segle XIX.
Frana - Viquipdia, l'enciclopdia lliure. Coord.: 47 N, 2 E. Per a altres significats, vegeu Franoaldo Sena de Souza .
Franc - Viquipdia, l'enciclopdia lliure. Per altres significats del mot franc, vegeu Franc (desambiguaci). El franc s el nom de diverses unitats monetries. Es diu que aquest nom deriva de la inscripci llatina francorum rex (rei dels francs ) a les primeres monedes franceses, o del francs franc, en el sentit de "lliure".
Pgines a la categoria Batalles del Regne franc. Eines: Grfic Intersecci Pgina a l'atzar Cerca interna. Les segents 38 pgines sn dins d'aquesta categoria, d'un total de 38. Batalla de Badjdjana. Batalla de la Berre. Batalla de Monte Laturce.
La Primera Repblica Francesa, oficialment la Repblica francesa ( Rpublique franaise) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revoluci Francesa, amb la qual cosa fou destronat Llus XVI, a qui, desprs de la insurrecci del 10 d'agost de 1792, l' Assemblea Legislativa havia declarat susps en les seves funcions i posat sota arrest.
Alfons el Franc o el Liberal [a], anomenat tamb Alfons III d'Arag i Alfons II de Catalunya-Arag [b] ( Valncia, Regne de Valncia, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291 [1] ), fou sobir de la Corona d'Arag amb els ttols principals de rei d'Arag, de Valncia i comte de Barcelona ( 1285 - 1291) i rei de Mallorca ( 1286 - 1291 ).
arquitectura renaixentista francesa s una denominaci amb la qual es designa la producci arquitectnica de principis de l' edat moderna en el que avui s , -aleshores principalment el regne de Frana, encara que tamb parts de Flandes, Lorena, Alscia, Savoia, Cerdanya, Bretanya i Provena-.
Ur. Ur s el set planeta des del Sol, el tercer ms gran i el quart ms massiu del sistema solar.S'anomena en honor de la divinitat grega del cel Ur (grec antic: ) el pare de Cronos i l'avi de Zeus ().Encara que s visible a ull nu com els altres cinc planetes clssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva ...
Lotari I de Frana ( 941 - 986) fou rei carolingi de Frana entre el 10 de setembre del 954 i l' 1 de mar del 986. Era fill de Llus IV i Gerberga de Saxnia. [1] Ascens al tron. Va ser coronat amb tretze anys el 954 a l' abadia de sant Remi en una cerimnia oficiada per l'arquebisbe Artald de Reims, [2] desprs de la sobtada mort del seu pare.
Od I de Frana o Eudes I de Frana (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898). Era fill de Robert el Fort , comte d'Anjou , i a vegades hom es refereix a ell com a Dux Francorum i tamb com a Comte de Pars.
Frana Lliure s el nom que es donava a la resistncia fundada a Londres pel general De Gaulle desprs de la crida del 18 de juny de 1940 de qui fou reconegut com a cap dels francesos que continuen la guerra per Winston Churchill durant la Segona Guerra Mundial .
El Regne de Frana fon el sistema poltic de la regi de l'actual Frana entre l' Edat Mija ( sigle IX) i l' Edat Moderna (finals del sigle XVIII) - la darrera corresponent al periodo de temps conegut com a l' antic rgim - i precedix a la proclamaci de la Primera Repblica Francesa.
Signatura. Napole Bonaparte ( Ajaccio, 15 d'agost de 1769 - Longwood House, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francs. Fou general de l'exrcit durant la Revoluci Francesa, alt dirigent de Frana com a primer cnsol de la Primera Repblica Francesa ( 11 de novembre de 1799 - 18 de maig de 1804 ), i emperador dels ...
Una ra per a viure. Una ra per a viure (ttol original en angls, Breathe) s una pellcula dramtica biogrfica del 2017 dirigida per Andy Serkis en el seu debut com a director, a partir d'un gui de William Nicholson. [1] La pellcula s protagonitzada per Andrew Garfield, Claire Foy, Hugh Bonneville, Tom Hollander, Ed ...
Oct 12, 2003 La Viquipdia s un lloc web que permet als internautes la lliure creaci denciclopdies lliures en diverses llenges, entre les quals hi ha el catal. No shi accepta el plagi dobres de consulta preexistents: els redactats els han de fer els viquipedistes a partir dels seus propis coneixements. Per aix es consideren lliures.
Viquidites. Existeix una versi impresa publicada per Edicions dels A.L.I.LL. i disponible a la botiga d'Amical Viquipdia. Logotip de la Viquipdia. El Viquillibre Viquipdia es tracta d'una guia sobre l'enciclopdia en lnia oberta a tothom; essent Viquillibres projecte germ seu.
enciclopdia lliure que tothom pot editar. Projecte enciclopdic de la fundaci Viquimdia / From Wikipedia, the free encyclopedia. La Viquipdia (angls: Wikipedia) s una enciclopdia lliure mantinguda per la Fundaci Wikimedia, una organitzaci sense nim de lucre.
Related Keywords For Regne Franc Viquipdia Lenciclopdia Lliure